Unes seixanta persones van assistir ahir a la projecció en exclusiva, al Teatre Municipal de l'Ateneu, del capítol número 9 (de 15) de la sèrie que té com a punt de partida la mediació familiar. Els creadors de La sagrada família van comptar amb l'assessorament de mediadors familiars de la Generalitat de Catalunya per perfilar uns guions que, tal i com va explicar Bozzo, estan basats en fets reals i intenten tractar els problemes familiars amb humor: “L'humor és un estat d'ànim i la comèdia una qüestió d'equilibri”, va afirmar el director referint-se a la dificultat de tractar els enfrontaments familiars amb rialles.

Pel que es refereix al format de la sèrie, Bozzo va assenyalar que La sagrada família no és una comèdia desenfrenada: “No és una sitcom. Té un format molt més llarg i una realització molt més gràfica que s'acosta més al cinema que a la televisió. Hem volgut realitzar una comèdia tranquil·la, amb moments de tendresa”, va assenyalar el director i actor. A més d'aquest format innovador, la sèrie compta amb la música de Marc Parrot, notes musicals que “donen un subratllat especial i una qualitat final a les imatges, el punt de paròdia que s'ha de donar”, va afirmar Bozzo. El director va alabar també el treball del repartiment d'actors i guionistes de la sèrie, entre d'altres, Lluís Arcarazo, Jordi Galcerán i Albert Espinosa.

Per la seva banda, Jordi Roure va comparar La sagrada família amb sèries com Majoria absoluta i Porca misèria, pel seu nivell de qualitat i cost elevat, i va afirmar estar satisfet amb el resultat: “La sèrie té marca Dagoll Dagom, una marca que sap actualitzar els seus productes. Estem contents amb el resultat, però hi ha tanta oferta que és difícil saber si funcionarà. Sap greu perdre davant un producte de masses com Gran Hermano, però hem de jugar les nostres cartes, amb qualitat sense renunciar a l'èxit”, va matisar Roure.