Antonio Ozores

PREMI A LA TRAJECTÒRIA 2009

Antonio Ozores (Burjassot, València, 1928) ha fet riure diverses generacions des que tenia 8 anys, edat en què va començar la seva primerenca carrera com a actor. Des de llavors, i després de més de 70 anys al món de l'espectacle, 160 pel·lícules, 200 obres de teatre i mitja dotzena de sèries de televisió, aquest treballador incansable s'ha guanyat a pols convertir-se en un dels personatges més estimats i aplaudits d'Espanya.

El còmic per excel·lència va fer-se un forat a la petita pantalla cap a la meitat dels anys cinquanta en presentar, conjuntament amb el seu germà José Luis, el primer programa concurs de Televisión Española: Piense, Acierte y Premio. Així mateix va protagonitzar la primera sèrie realitzada per la cadena pública: ¡Qué felices somos!. Membre de la cinquena generació d'actors a la seva família −és fill de l'actor Mariano Ozores i l'actriu Luisa Puchol i, al seu torn, pare de l'actriu Emma Ozores− el Groucho Marx espanyol, tal com l'etiqueten alguns, va veure encara més incrementada si és possible la seva popularitat en participar a la dècada dels vuitanta al concurs Un, dos, tres..., presentat per Mayra Gómez Kemp.

El seu debut al cinema va tenir lloc el 1950, a les ordres del director Edgar Neville, al film El último caballo. Després de diversos papers secundaris a pel·lícules signades per Juan Antonio Bardem, Luis García Berlanga, José María Forqué i Pedro Lazaga, entre d'altres, Ozores va obtenir un dels seus primers protagonistes el 1959: el Primo Mariano de Tenemos 18 años, primer llargmetratge com a director de Jesús Franco. Aleshores, el clan dels Ozores ja havia descobert els avantatges de treballar en família (El aprendiz de malo, 1968) i, en els 70 anys de trajectòria, l'Antonio ha acabat protagonitzant multitud de pel·lícules dirigides i escrites pel seu germà Mariano Ozores. Precisament, la seva última incursió a la gran pantalla és el paper de Cándido a la cinta Pelotazo nacional, amb guió i direcció del seu germà. Cal destacar que, a la dècada dels vuitanta, Antonio Ozores va atrevir-se també amb la direcció: seva és la realització de les pel·lícules Canción triste de... i Los caraduros.

Més complicat és resumir la trajectòria teatral d'Ozores. L'any 1954, va escriure la seva primera obra com a autor d'escena, Un negocio de abrigo, conjuntament amb els seus germans; i també amb ells va signar El marido que sobró de la noche anterior. La seva primera incursió en solitari com a autor teatral va ser Me río de Janeiro, comèdia musical que va estrenar-se al teatre Calderón de Madrid. A aquesta estrena van seguir-la Achipé, Achipé i Una Pareja de Locos, ambdues obres dirigides per ell mateix; de la mateixa manera que El último que apague la luz, interpretades per la seva filla Emma Ozores i Mario Tardón, actualment de gira.