A banda dels premis al millor telefilm, millor guió
i premi del públic, el festival de Telefilms Zoom
Igualada lliurarà també el premi a la millor
trajectòria al director de cinema Jaime de Armiñan
i l’actriu i empresària Teresa Gimpera. El
premi vol ser un petit homenatge a un professional del món
del cinema i la televisió, que hagi destacat per
la seva trajectòria. En anteriors edicions del Zoom
Igualada, els homenatges van ser pels actors Josep Mē Pou
i Mercedes Sam-pietro, el realitzador Narciso Ibáñez
Serrador i l’actriu Rosa No-vell
Jaime de Armiñan
Va néixer el 9 de març de 1927 a Madrid.
Fill d’actriu de teatre, com la seva àvia.
El seu avi era dramaturg i el seu pare va ser quatre vegades
governador civil de la República. Es llicencia en
Dret a la Universitat Complutense de Madrid. Els seus primers
passos en el món de l’art, es remunten a la
seva feina d’articulista en publicacions com Fotos
i Dígame, a la vegada les seves intervencions en
el camp del drama teatral el porten a escriure Eva sin manzana
(1953), Sinfonía acabada (1955) o Nuestro fantasma.
Conegut per les seves realitzacions durant la dècada
dels 70, Mi querida señorita (1971) nominada pels
Oscar o El Nido, novament nominada l’any 1980. Destaca
de forma especial quan encara assumptes insòlits
com al film Stico (1984). Després va dirigir Al otro
lado del túnel (1994) i El Palomo Cojo (1995). També
destaquem la seva faceta d’escriptor i autor de series
com Cuentos imposibles i Juncal. Molt crític amb
la televisió actual Jaime de Armiñan afirma
que durant els anys 60 i 70 era molt més rica pel
que fa a la qualitat literària.
Teresa Gimpera
Nascuda a Igualada (Barcelona) l’any 1936
es va fer famosa sobretot pel seu treball com a model publicitària,
món al que encara està vinculada. Va ser descoberta
pel fotògraf Leopoldo Pomés i es va fer molt
coneguda per les seves aparicions en els anuncis de televisió.
També va obtenir gran popularitat per ser Lady Europa
l’any 1969. L’any 1965 va debutar al cinema
com a musa de l’anomenada Escola de Barcelona, prenent
part en una de les seves primeres pel·lícules:
Fata Morgana, de Vicente Aranda, sent una de les poques
actrius vinculades al moviment que va tenir certa continuïtat
en el cinema, desenvolupant la seva trajectòria com
a actriu tant a Espanya com a França i Itàlia.
En la seva extensa filmografia sobresurten títols
com El extraño caso del Doctor Fausto, de Gonzalo
Suárez; Las Crueles, dirigida per Vicente Aranda;
Las petroleras, de Christian Jaque; El espíritu de
la colmena, de Víctor Erice; Amargo despertar, de
Vittorio De Sicca; Diez negritos, de Peter Collinson; La
ciudad quemada, de Antoni Ribas; La guerra de papá,
de Antonio Mercero; o Asignatura aprobada, de José
Luís Garci. Els seus treballs més recents
són: El largo invierno, dirigida per Jaime Camino;
Adiós con el corazón, de José Luis
García Sánchez; Tomándote, de Isabel
Gardela, o Y decirte alguna estupidez, por ejemplo te quiero,
de Antonio del Real. Entre els anys 60 i 70 va participar
en diferents produccions i coproduccions espanyoles i europees,
instal·lant-se a Catalunya, a la població
de Begur. A més a més dels treballs cinematogràfics,
col·labora a TV3. Des de 1984 dirigeix una escola
i agència de models, i actualment, a més a
més de continuar amb la direcció de la seva
empresa i de col·laborar esporàdicament en
produccions cinematogràfiques i de teatre, dona conferències
en diferents centres i universitats. És també
autora de ‘Claves para saber estar’, i, ‘Y
se nota por fuera’.
|