El Festival Europeu de Telefilms ZOOM Igualada ha decidit premiar enguany a l'actriu Sílvia Tortosa, a l'actor Fernando Guillén i al director Gustavo Pérez Puig per la seva dilatada i fructífera trajectòria professional. Tortosa, Guillén i Pérez Puig seran guardonats a Igualada, en el marc de la cinquena edició del Festival Europeu de Telefilms Zoom Igualada, que tindrà lloc del 7 a l'11 de novembre. El lliurament de premis tindrà lloc al teatre L'Ateneu, a Igualada, el dia 10 de novembre, a partir de les 9 de la nit.

El director i els dos reconeguts actors prenen el testimoni al director de cinema Jaime Armiñán i a l'actriu i empresària Teresa Gimpera, guardonats l'any passat amb un premi que vol ser un homenatge a professionals del món del cinema i de la televisió que hagin destacat per la seva trajectòria.
Gustavo Pérez Puig, a l'SGAE
A més, el veterà regidor i director Pérez Puig oferirà una xerrada-col·loqui sobre el teatre televisiu que va causar furor en els inicis de Televisió Espanyola, Estudio 1. I, més concretament, sobre '12 hombres sin piedad', dirigit per ell mateix. Serà el dijous 8 de novembre a les 7 de la tarda a la seu de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), al Passeig de Colón número 6 de Barcelona. Es tracta d'una oportunitat d'or per escoltar un autèntic mestre de la televisió.


GUSTAVO PÉREZ PUIG
Pérez Puig és, probablement, el millor realitzador i director de teatre viu a Espanya. Aquest madrileny, nascut el 1930, s’inicià en l’art del teatre des de la universitat, quan estudiava Filosofia i Lletres, dirigint al Teatro Español Universitario (TEU). Amb 21 anys convenç al dramaturg Miguel Mihura per estrenar Tres sombreros de copa (1952), un dels seus grans èxits. Després vindrien centenars d’obres posades en escena, entre les que hi ha Escuadra hacia la muerte (1952) o Diálogo secreto (1984).

Pérez Puig s’incorpora a Televisión Española el 1956, any de creació de la cadena, i allà desenvolupa la major part de la seva carrera. Els seus inicis van ser com a regidor de plató i ajudant de realització. A partir de 1959 comença a dirigir teatre televisat i es converteix en un dels realitzadors de mes prestigi amb una sòlida trajectòria i amb programes inoblidables, com el mític Estudio 1 (1965-1985), aconseguint aclamacions de crítica i pública. Entre les seves adaptacions més celebrades figuren Don Juan Tenorio (1966), interpretat per Francisco Rabal i Concha Velasco, o l’obra Doce hombres sin piedad (1973), de Reginald Rose, ambdues a Estudio 1. Tot i això, al llarg de mes de cinquanta anys de professió, també ha realitzat concursos: La unión hace la fuerza (1964), La palabra más larga (1966); musicals: Gran Parada (1959-1965), Sábado 65 (1965); o programes de varietats com Club mediodía (1967-1972) o 300 millones (1977-1983).

Pérez Puig va ser director del Teatro Espñol del 1990 al 2003 i Premi Nacional de Teatre el 1962 i el 2003. També fou mereixedor de dos Premis Ondas: el 1960 com a millor director a l’apartat de Nacionals de Radio i, el 1967, millor programa dramàtic amb Estudio 1 en els Nacionals de Televisió. En el seu palmarès figuren, també, dos premis Antena de Oro i una Medalla de Oro de Valladolid.


SÍLVIA TORTOSA
La televisió ha estat, per Sílvia Tortosa, el mitjà en el que més ha treballat al llarg de la seva extensa carrera interpretativa. Abans de complir 20 anys s’estrenava a la petita pantalla a la sèrie Autores invitados (1966). Mesos abans, havia debutat en el cinema amb La tía de Carlos en mini-falda. Els seus inicis en la interpretació, però, daten de quan tenia 15 anys, al teatre, després d’estudiar Art a la Massana i Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, la ciutat que la va veure néixer.

A la petita pantalla, Tortosa no només ha estat un rostre habitual a moltes sèries, com Curro Jiménez i espais dramàtics com Teatro de siempre, Novela o Estudio 1, als anys 70. A partir de llavors, va participar a espais tan populars com Historias para no

dormir, La huella del crimen -en aquest cas, concretament a l’episodi El caso de Carmen Broto, de Pedro Costa, que projecta el ZOOM en la secció CULT TV-, Hostal Royal Manzanares, Vecinos, Éste es mi barrio i Hospital central. A més d’interpretar a la televisió, Sílvia Tortosa ha estat presentadora del magazine Aplauso, va fer incursions com a cantant i enguany ha publicat Mi vida oculta (Ed. Planeta), un llibre en el que bolca sentiments sincers sobre la seva agitada vida sentimental i el seu treball, respectat per crítica i públic tant en teatre com en televisió, però amb l’assignatura pendent de no haver rebut encara el reconeixement al cinema. A la memòria popular quedarà per sempre el seu personatge a la pel·lícula La senyora (1987), de Jordi Cadena, amb el que va trencar tòpics i amb el que va voler venjar-se contra els qui la criticaven per a no haver acceptat fer pel·lícules pseudopornogràfiques quan l’estela del boom del destape. Tot i que en aquella etapa se la va etiquetar com a “dona estupenda” al cinema, mitjà en el que ha treballat amb directors com José Luis Garci, Jesús Franco o Antonio Mercero, Sílvia Tortosa no va tenir mai “vocació de florero”.


FERNANDO GUILLÉN
La relació de Fernando Guillén i la ficció televisiva és llarga i de complicitat. La seva imatge es relaciona fàcilment amb la petita pantalla. La potència de la seva mirada i la seva veu imprimia caràcter a aquelles històries èpiques en blanc i negre que feien badar a grans i petits davant el televisor. Va debutar en aquest mitjà quan s’acabava d’estrenar a Espanya, el 1958, amb l’adaptació de l’obra Pesadilla, de William Irish, sota les ordres de Juan Guerrero Zamora. En aquells temps, el teatre televisat va ser l’aposta per la ficció que es feia al nostre país. Es va fer molt conegut al programa Novela (1963-1973), fent adaptacions d’obres populars com El Cristo de la Vega, La Casa Maldita, o una biografia de Madame Curie, entre d’altres, i va ser un dels pioners del mític Estudio 1 (1966-1980) de TVE. Durant els 14 anys que es va mantenir en antena, va ser un dels seus rostres habituals i un dels més corrents a la televisió. Ha estat protagonista de sèries tant conegudes com La saga de los Rius (1976), Los Gozos y las Sombras (1981), Los jinetes del alba (1990), i més recentment, a Hospital Central (2002) o Motivos personales (2005). També ha fet innombrables aparicions en capítols de sèries, minisèries i tv-movies com La otra historia de Rosendo Juárez (1990), Yo estuve aquí antes (2000), La habitación blanca (2000) o El tránsfuga (2003). En aquesta cinquena edició del ZOOM s’estrena la seva darrera incursió en aquest format, Jo, el desconegut (2007), que participa en la Secció Oficial.