PREMIS A LA TRAJECTÒRIA ZOOM IGUALADA 2006

JAIME DE ARMIÑÁN Madrid, 1927

“Modestamente, la televisión no es culpable de nada. Es un espejo en el que nos miramos todos, y al mirarnos nos reflejamos”

Fill d’actriu de teatre, a l’igual que la seva àvia. El seu avi era dramaturg i el seu pare va ser quatre vegades governador civil de la República. Es llicencia en Dret en la Universitat Complutense de Madrid. Els seus primers passos en el mon de l’art, es remunten a la seva feina d’articulista en publicacions com Fotos i Dígame, a la vegada les seves intervencions en el camp del drama teatral el porten a escriure Eva sin manzana(1953), Sinfonía acabada(1955) o Nuestro fantasma.

Conegut per les seves realitzacions en la dècada dels 70, Mi querida señorita (1971) la qual fou nomenada pels Oscars o El Nido, novament nomenada l’any 1980. Destaca de forma especial quan encara assumptes insòlits com en Stico (1984). Després va dirigir Al otro lado del túnel (1994) i El Palomo Cojo(1995). També destaquem la seva faceta d’escriptor i autor de series com Cuentos imposibles i Juncal. Molt crític amb la televisió que hi ha actualment Jaime de Armiñán afirma que als 60 i 70 era molt més rica en quant a qualitat literària.

TERESA GIMPERA Igualada, 1936

Es va fer famosa sobretot pel seu treball com a model publicitària, mon al que encara està vinculada. Va ser descoberta pel fotògraf Leopoldo Pomés i es va fer molt coneguda per les seves aparicions en els anuncis de televisió. També va obtenir gran popularitat per ser anomenada Lady Europa l’any 1969.

L’any 1965 va debutar en el cinema com a musa de l’anomenada Escola de Barcelona, prenent part en una de les seves primeres pel·lícules: Fata Morgana, de Vicente Aranda, sent una de les poques actrius vinculades al moviment que va tenir certa continuïtat en el cinema, desenvolupant la seva trajectòria com actriu tant a Espanya com a França e Itàlia.

En la seva extensa filmografia sobresurten títols com El extraño caso del Doctor Fausto, de Gonzalo Suárez; Las Crueles, dirigida por Vicente Aranda; Las petroleras, de Christian Jaque; El espíritu de la colmena, de Víctor Erice; Amargo despertar, de Vittorio De Sicca; Diez negritos, de Peter Collinson; La ciudad quemada, de Antoni Ribas; La guerra de papá, de Antonio Mercero; o Asignatura aprobada, de José Luís Garci.

Els seus treballs més recents són: El largo invierno, dirigida por Jaime Camino; Adiós con elcorazón, de José Luis García Sánchez; Tomándote, de Isabel Gardela, o Y decirte alguna estupidez, por ejemplo te quiero, de Antonio del Real.

Entre els anys 60 i 70 va participar en diferents produccions i coproduccions espanyoles y europees, instal·lant-se a Catalunya, a la població de Begur. A més a més dels treballs cinematogràfics, col·labora a TV3.

Des de 1984 dirigeix una escola i agència de models, i actualment, a més a més de continuar amb la direcció de la seva empresa i de col·laborar esporàdicament en produccions cinematogràfiques i de teatre, dona conferències en diferents centres i universitats. És també autora de “Claves para saber estar”, i, “Y se nota por fuera”.